Una Breu història que demostra que Formentera va estar habitada cap a l´any 1800 a.C, els seus pobladors van deixar els monuments megalítics de Ca Na Costa (el més important) així com restes de poblats negalítics a Es Cap de Berberia. Desgraciadament, poques coses d´aquests pobladors han sobreviscut al pas del temps i alguns habitants de l´illa van usar les pedres per construir les seves cases i murs. S´han trobat també restes de ceràmica de la mateixa època a diferents zones de l´illa.

Els antics grecs varen deixar la seva empremta al llenguatge, exemple de la qual és el nom de les pitiüses, que ve del nom de “pinoses” i ophiusa.

Els romans, per la seva part, sí varen deixar una empremta física a l´illa, i el Castellum Romà de Can Blai, construït com a fortalesa defensiva és la imatge més representativa, encara que, com ha passat a altres llocs, de l´antic castell no queda gaire més que les bases dels seus murs. Als romans, probablement, els hi devem el nom de l´illa. Formentera pot venir de Frumentaria, literalment illa del blat, cereal que ells sembraven a Formentera. Tot i així, teories no en falten respecte de l´origen del nom, ja que podria derivar també de la la paraula promontoria, fent referència als dos promontoris: La Mola i Es Cap.

No es fins l´any 1235, quan Guillem de Montgrí va conquerir Formentera, que comença la repoblació de l´illa. Després de la reconquesta cristiana Formentera va quedar deshabitada una altra vegada a causa de les continúes incursions “mores” des de finals del segle XIV fins a finals del segle XVII. La presió dels pirates era tan forta que Felip II va ordenar l´any 1570 l´evacuació de les Balears. Comença llavors una època de pirates i continus saqueijos que aprofitaven l´illa com a refugi de temporals i com a zona d´abastament. No són poques les històries de pirates que existeixen a l´illa, sobretot les d´els famosos germans Barbaroja.

L´any 1965 Marc Ferrer va rebre del rei la concessió d´una part de l´illa i més tard el seu gendre en va rebre una altra. Tots dos es poden considerar els pares de la població de Formentera ja que varen ser ells i la seva descendencia els que van repoblar Formentera fins el que coneixem a l´actualitat.

L´economia de l´illa era llavors bàsicament de subsistència, sént les principals fonts d´ingressos l´agricultura, la ramadaria, la pesca i l´explotació de les salines, la sal de les quals s´exportava a la península.

Va haver-hi un moment en que l´emigració era bastant important ja que molts dels formenterencs van anar a buscar un futur millor a sudamèrica, a països com Argentina, on a l´actualitat hi ha una gran comunitat balear. Va ser aquesta emigració, sobretot de dels homes, la que va donar el nom a Formentera de l´Illa de ses dones.

Ja al segle XX, la història de Formentera es va veure colpejada per la guerra civil i la postguerra. Vestigi d´aquesta negra etapa a l´illa és el camp de concentració que es troba a La Sabina, Es Campanet, situat davant del creuer que va cap Es Pujols.

És a partir dels anys 60 quan arriben a Formentera els primers visitants, i a partir dels 80 quan comença el seu ràpid creixement econòmic gràcies a l´arribada dels turistes, avui dia, principal font d´ingressos pels seus habitants.