Malgrat els seus escassos 19 quilòmetres de longitud máxima, des del port fins al far de La Mola, definir l´illa de Formentera es més complicat que trobar la veritat sobre el passat etimològic del seu nom, del qual n´existeixen diverses explicacions, però cap que hagi sigut acceptada oficialment.

82 quilòmetres quadrats, 19 quilòmetres de longitud máxima, mitja dotzena de màgiques platges, 2 fars i una sola “muntanya”... Potser la seva bellesa es trobi en que és una illa senzilla. Les seves platges de sorra fina i blanca, les aigües cristal·lines d´inigualable transparència, la vegetació típica mediterrània i el seu clima suau durant tot l´any.

El punt d´inici del viatge inicia en pujar al barco al port de l´illa d´Eïvissa, trajecte que fins ben poc nomès realitzaven les embarcacions ja mítiques com el Manolito o la Joven Dolores, que travessaven les 11 milles nàutiques que separen les pitiuses en dies de fort temporal. Deixant les costes eivissenques a la dreta, el vaixell avança inexorablement a travès de les aigües fins el destí somiat, una illa allunyada del soroll i l´estrès que caracteritzen les ciutats, una illa de pirates, de hippies, una illa que va inspirar músics com Pink Floyd i que va ser escenari de les novel·les de Verne.

Mentres avancem en un recorregut que trigarà d´uns 30 minuts a una hora, segons la nau amb la que viatgem, anem deixant a la nostra dreta el castell fortalesa d´Eïvissa, platja d´En Bossa, Es Cavallet i Ses Salines d´Eïvissa, que ens parlen d´un passat en el que el comerç de la sal era la principal font de treball a les illes.

A meitat de travesia ens trovem Es Freus, antigament coneguts com “Les Portes”, via obligada de pas des de les illes fins el llevant i el sur peninsulars. Hi ha un primer estret entre la Punta de Ses Portes i l´Illot Caragoler; un segon entre l´Illot caragoler i l´Illa dels Penjats (que com els seu nom ens indica, va ser un lloc on es portaven els condemnats per ser executats); i una tercera “porta” situada entre el far de l´Illa dels Penjats i l´Illot dels Porcs.

Passats Es Freus ens trobem amb l´illot d´Espalmador amb la seva torre de defensa al punt més alt, característica que també trovarem a l´illa de Formentera. Al sur de la platja d´Espalmador ens trobem amb Es Pas, el pas estret separat per aigua de mar entre Espalmador i Formentera. Un lloc que el pas del temps i les inclemències del temps van esculpint i donant forma com un artesà que treballa una vasija en el torn de la naturalesa, de manera que la separació entre Espalmador i Formentera està en contínua evolució.

L´illa de Formentera comença on acaba Es Pas d´es Trocadors, amb la fina llengua de sorra i roques i escassa vegetació fins arribar a la platja de Ses Illetes. Des del barco, minuts abans d´arribar al port de La Sabina, podem veure els petits illots que donen nom a aquesta platja, de segur la més famosa pels turistes i una de les més boniques de l´illa a la que estem apunt de desembarcar.

Una vegada arribats al port de La Sabina és fàcil adonar-se´n que el lloc que estem a punt de descubrir no és com el que hem deixat enderrere. Tot i la nova estació marítima, algún hotel i el port esportiu, l´ambient es relaxat i tranquil. Una vegada posem els peus en l´illa, la primera bufada d´aire ens situa en aquesta terra d´aire mariner.

A la Sabina es troben les oficines de Formentera Mar i Marina de Formentera, així com la confraria de pescadors. El port de pescadors, conjuntament amb el port esportiu ens parla de mariner, la vida dels homes que sortien a la mar per poder mantenir les seves famílies, i alguns encara ho continuen fent. Es pot veure al moll les arts de pesca i alguns pescadors reparant les xarxes per poder endinsar-se altra vegada a la mar.

En aquesta part de Formentera hi ha diversos hotels, alguns amb vistes al llac menor (l´Estany d´es Peix), que té fins i tot una platja on prendre el sol i refrescar-se dins les seves aigües. El llac està obert al mar i no són pocs els habitants de l´illa que hi tenen fondejades petites embarcacions, sobretot llaüts o petites barques de pesca que es desplacen suaument per les costes de l´illa.

Sortint de La Savina, la recta carretera ens porta en nomès dos quilòmetres a la “capital” de l´illa: Sant Francesc Xavier. El poble és anunciat per l´única rotonda de l´illa i s´extén a l´esquerra de la carretera. A Sant Francesc, “San Franciscu” com diuen els habitants de Formentera, es troba l´ajuntament (el govern de l´illa) situat a la plaça de l´església, o potser s´hauria de dir a l´inrevés, que l´església es troba a la plaça de l´ajuntament. Al costat de l´església es troba una sala d´exposicions, edifici que va evolucionar des d´ajuntament a biblioteca, i on avui s´organitzen exposicions artístiques variades.

Davant de l´església es troba el consistori, amb el mític “Bar Centro”. A l´actualitat tots els estius els dissabtes a la nit es realitzen els animats concerts de jazz davant l´església. A San Francesc també podem gaudir del mercat d´artesania que tots els matins dels dies hàbils s´anima amb la diversitat i quantitat de paredetes “hippies” i visitants.

Continuant el viatge per l´illa, en sortir de la “capital”, a la dreta, després d´uns quilòmetres de carretera ens trobem amb el poble de Sant Ferran, petit i tranquil, amb l´animada Fonda Pepe, el restaurant PyK (que tothom coneix com el restaurant de la Fonda). Lloc mític per la plaça de l´ església a la que els hippies i altres visitants formaven festes paganes al so de les guitarres, els tambors i els “deegeeredoos”, acompanyats de jocs de malabars, i ocasionals concerts i obres de teatre. En aquesta zona de l´illa, a l´igual que a La Mola, el temps sembla haver-se detingut, com esperant el retorn dels hippies ...potser que tornin...

A dos quilòmetres de Sant Ferran es troba la capital turística per excel•lència de l´illa: Es Pujols. Fins fa poc petit poble on els pescadors desenvolupaven les seves arts per endinsar-se a la seva jornada laboral, aquest lloc s´ha convertit en el centre del turisme actual. Hotels, bars, restaurants, souvenirs i un passeig marítim on totes les nits es celebra un animat mercat hippie a la vora de la mar fan que el turista trobi tot el que necessita després d´un dia tòrrit i relaxant a les platges de Formentera. Es Pujols es també el centre d´oci de Formentera ja que és aquí on es troben la majoria de pubs nocturns, així com l´única discoteca de l´illa: el Xueño.

Si continuem per la carretera central, sense girar cap Es Pujols, ens trobem amb un petit poble de pescadors anomenat Es Caló de Sant Agustí. Té un petit port i varadors o “varaderos” (idèntics a les que es troben a Es Pujols) que els pescadors utilitzen per guardar els seus llaüts (petites embarcacions de pesca amb motor dièsel) i reparar els seus estris de pesca. En aquest petit poble hi han alguns allotjaments, lloguers de vehicles, i dos coneguts restaurants, Can Rafalet i Can Pascual, on degustar sabrosos fruits de mar o una paella.

A partir d´Es Caló comença la lenta i serpentejant ascensió a La Mola, el punt més alt de la qual, anomenat Sa Talaia, es troba a 192 metres sobre el nivell del mar. En iniciar el camí de pujada, a mà esquerra en el sentit de la marxa, es troba el conegut com Camí Romà o Camí de Sa Pujada. Es tracta d´un camí empedrat amb impresionants vistes sobre el mar i la costa de Tramontana de Formentera, que va ser restaurat fa poc i que transcorre en un agradable entorn entre la vegetació i els penya-segats..

Després de més de dos quilòmetres de pujada contínua en una carretera gairebé sense marges i amb corbes interminables s´arriba al poble d´El Pilar de La Mola. Autèntic reducte de Hippies no gaire temps enrere, La Mola encara conserva aquest halus màgic, les manetes del rellotge aquí no giren a la mateixa velocitat. Els dimecres i els diumenges de tarda es monta un entretingut mercat hippie on es poden comprar productes artesans de l´illa i assistir a petits concerts de tambors i guitarres. Aquestes hores de “mercatino”, com diuen els italians, visitants habituals de l´illa, són les úniques en les que el poble sembla despertar del seu son permanent i adquireix un ritme que li dóna atmósfera única.

A només dos quilòmetres continuant per la mateixa carretera ens trobem amb el “far de la fi del món”. Aquest és el lloc que va triar Joules Verne per que a la seva novel•la Héctor Servadac fos l´únic lloc al món en poder ser avistat per un estel que impactaria la Terra. En aquest lloc la puresa de l´aire és indiscutible i la visió de l´horitzó fins l´infinit va ser l´escenari de nombroses festes hippies al llarg dels anys. Al costat del far es troba un monument que va ser erigit en memoria de Verne, l´escriptor que va inmortalitzar el lloc a la seva obra.

Visitar el lloc de nit i contemplar com els feixos de llum del far, que abans de l´invenció del GPS van salvar la vida de no pocs mariners, reguen l´altiplà de La Mola i la mar, val realment la pena.